Si os acordáis, el pasado mes de diciembre, este blog cumplió 5 años. Por otra parte, en mayo, también de 2014, hizo 5 años que conocí a Jordi Pascual Morant: ¡un gran artista, un gran amigo!
 |
| Jordi Pascual Morant en su taller de Barcelona |
A Jordi lo conocí mientras yo estaba recolectando información sobre un juego de sociedad que había jugado durante la EGB... un fútbol de mesa jugado con botones.
Navegando por la red me topé con la “Associació Catalana de Futbol Botons” donde, por aquel entonces, Jordi Pascual era su portavoz (actualmente es el presidente).
 |
| Jugando un partido de futbol de mesa con botones |
Quedamos para hablar del juego en la misma sede de la asociación y conectamos desde el primer momento: Me explicó que era artista y esto me interesó aun más, si cabe, que los propios botones. Desde entonces fuimos quedando muy a menudo y, poco a poco, fui descubriendo su gran obra.
Pues bien, que hoy podamos leer Humbert Sanz, es gracias a Jordi... me explico: a finales de 2009 me propuso que creara mi propio blog. Al principio no entendí por qué yo necesitaba hacer “eso” (teniendo ya, por entonces, mi propia Web personal: humbert.jimdo.com). Él lo justificó diciéndome que un blog era más activo e interactivo y yo podría dar rienda suelta a mi profesión y aficiones, disfrutando de una de mis grandes pasiones: ¡escribir!
Mi primer artículo lo dediqué a los diferentes Futbol de Mesa que existen (entre ellos el Futbol con Botones) siendo uno de los posts más leídos de este blog. Luego, hasta el presente, le han seguido sesenta y uno más, donde la obra de Jordi ha sido protagonista en diferentes ocasiones.
Bueno, pues este mes volveremos a hablar de Pascual Morant… volveremos a hablar de futbol con botones.
A finales del año pasado, Jordi lanzó al mercado el juego aGol! Se trata de una edición de gran calidad, completa y plegable del clásico juego de estrategia, habilidad y concentración que se jugaba, con botones a futbol, ya hace casi cien años.
 |
| Recreación, con niños de la posguerra española, desplegando el kit de juego "aGol" |
La presentación oficial del juego fue, durante la campaña de Navidad pasada, en la tienda de juguetes Didacmanía de Pedralbes Centre de Barcelona y tuvo una gran aceptación entre todo el público.
El reglamento ha sido simplificado respecto el federativo, y es muy sencillo de aprender: pudiendo jugar niños de 8 hasta 100 años.
 |
| La sencillez del juego aGol no le quita ni realismo ni jugabilidad |
Para conocer mejor este juego, os invito a que visitéis la Web de aGol! (Por cierto: ¡A Gol! es la expresión que se debe decir, en voz alta, antes de chutar a portería):
A continuacíon, me gustaría que vierais el siguiente video (realizado por el propio Jordi) donde nos enseña los pasos del montaje del kit y las reglas para poder jugar:
No dudéis en adquirir este gran juego clásico: os aseguro que no dejará indiferente ni a pequeños ni a mayores… os aseguro miles de horas de sano entretenimiento con toda la familia.
 |
| Jordi enseñando a jugar a "aGol" a unos niños, en el taller de Didacmanía (diciembre 2014) |
Poneros en contacto con Jordi para más información y para poder hacer el pedido. También yo quedo a vuestra disposición para aclarar cualquier duda que tengáis.
Y no olvidéis nunca de decir: aGol!, por si a caso… :-)
El video y todas las fotos de este escrito son propiedad de Jordi Pascual Morant
Hola Humbert,
ResponderEliminarSempre ens fas descobrir jocs nous o varietats dels jocs de sempre i que també hi hagin associacions que agrupin aficionats d’aquest joc.
El Futbol a botons si que és un joc a l’abast de tothom ja siguin més hàbils o menys o s’estigui més o menys en forma
I pel poc que conec al Jordi dono fer de que és una persona molt interessant i un gran artista al mateix temps que un gran amic teu que et valora i et té en molta estima.
Amb temps em miraré el web i no deixaré de dir aGol!
Una abraçada,
Marta
Marta,
EliminarMoltes gràcies per llegir-te i comentar aquest escrit i més tenint en compte que el dia següent t'operaven. A Déu gràcies que va anar tot molt bé i que podrem jugar un dia a futbol amb botons... sabies que a casa en tinc un?
El Jordi es una persona afable que no costa gens fer-se estimar. Estic molt content que tinguis dos peces seves a casa teva.
Sí!, et recomano que et miris bé el Web... t'agradarà!
Petons!
Humbert, és un gust sempre llegir-te i continuar comprovant la teva fidelitat: als amics, a allò que estimes, a les coses en les que creus.
ResponderEliminarEstic segura que el Jordi agraeix aquesta entrada i la promoció que suposa per al seu joc aGol (que reconfirmo que és genial!). Jo, per part meva, agraeixo l'amistat que li tens, a la que m'estic sumant, i t'encoratjo a continuar escrivint i compartint.
A veure quan quedem i, a banda de sopar, ens fem uns partidets! L'avantatge del joc és que és portàtil!! :)
Eugènia,
EliminarMoltes gràcies per les teves càlides paraules, m'han arribat al cor!
Tinc pocs bons amics i, en Jordi, n'és un d'ells. I ara, com bé dius, també t'hi has unit tu.
Ha sigut un plaer escriure de nou un escrit per al Jordi. M'agrada molt el joc aGol! i penso que és un gran producte.
T'agafo la paraula!, preparem un sopar plegats... en parlem! I que no falti una partideta amb l'aGol!
Una abraçada!
Amic Humbert,
ResponderEliminarla teva fidelitat és un luxe per mi, a més de com amic també com artista i creatiu, doncs que ens valorin tan incondicionalment ens dona energia per seguir creant.
Gràcies per promocionar aquest joc, que va ser el que ens va fer conèixer, i li hem d'agrair molt, i si també el fem conèixer així mateix els demès ho agrairan, doncs els moments de felicitat que dona en son molts.
Ara, una queixa sí que tinc, sé que no entrenes mai i m'agradaria molt que poguessis participar en la nostra associació i jugar amb els companys, animat!
Una forta abraçada!
Jordi
Jordi,
EliminarÉs per a mi un luxe tenir-te com amic i poder compartir coneixements i opinions... Es per mi un orgull que et llegeixis els meus escrits i que donis la teva valorada opinió.
M'ha encantat promocionar el teu blog i seguiré promocionant qualsevol cosa que portis entre mans... crec amb el teu treball!
Sí, ho sé... no tinc perdó per no apuntar-me a la associació, però últimament (com bé saps) han sigut uns temps difícils! A més, jo sóc un teòric del joc... a la pràctica sóc molt justet...
Una forta abraçada!
Benvolgut Humbert.
ResponderEliminarAcabo de llegir el teu nou escrit al blog sobre una joguina tan antiga com el joc "Futbol amb botons". És un joc completament desconegut per a mi. Però he obert les instruccions que hi ha per fer el muntatge del joc i ara ja no és tan desconegut. Fins i tot em sembla que ha de ser molt divertit i cal tenir molta destresa. Es veu perfectament el seu muntatge amb el desplegament de la lona com a camp de joc i el contenidor amb les porteries i els botons. Gràcies a aquest amic teu el joc és molt conegut, puix hi ha l'Associació Catalana de Futbol Botons i aquest joc es pot trobar a la botiga Didacmanía de Pedralbes Centre, des del Nadal 2014. Suposo Humbert que vas gaudir d'aquesta troballa, ja que el primer article que vas escriure en iniciar el teu blog fou "Futbol de taula" i entre ells el Futbol amb Botons.
Gràies per la nova informació i fins el mes dd'abril que ens tornaràs a obsequiar amb un nou escrit.
Molt d'ànim i una abraçada!
Apreciada Maria Joana,
EliminarMoltíssimes gràcies per tenir la paciència de llegir-se aquest article promocional i per deixar tan complet i minuciós comentari.
Com ha anat la Setmana Santa per Tortosa?, suposo que plena preciosos i respectuosos actes.
Espero que li agradi l'escrit d'abril!, parlo sobre una ruta per el nostre Port...
Una forta abraçada i moltes gràcies de nou!
Està molt bè aquest joc.Nosaltres,a la nostra adolescencia,ja passada maluradament,jugàvem amb taps de la casera o caca-cola.Dalt li diubuixavem la samarreta de l'equip i el nom i número del jugador.Era molt divertit,però per aquells temps jo era un toto sense remei que sempre perdia.Bè,les coses han canviat una mica,de tots els que jugàvem només em queda un amic,el Jordi,els altres han anat desapareixent de la meva vida,alguns afortunadament i d'altres desafortunadament.Teniem 14-15 anys no mes i feiem lliga i copa,una canaya.Jo jugaba amb el Mallorca,el Jordi amb el Celta,i va guanyar el Barça la primera lliga.En vam fer dues,la segona no la recordo bè.
ResponderEliminarBè,com veus no ets l'únic que ha gaudit amb el futbol de botos o de taps,es igual.
Robert,
EliminarMoltes gràcies com sempre per haver-te llegit i haver comentat l'escrit mensual, però... sobretot, moltíssimes gràcies per haver-nos donat el teu interessantíssim testimoni.
Sií,coneixo perfectament la teva modalitat de futbol taula. Generalment es juga amb xapes de refresc com a jugadors i tap de rosca de refresc gran pel porter.
Lo bonic era com, de joves, amb pocs recursos i tantíssima imaginació, erem capaços de entretenir-nos de forma sana i educativa.
Moltes gràcies per les teves paraule.
Una abraçada!
Benvolgut Humbert,
ResponderEliminarA veure quin dia quedem i fem una partida; és genial aquest joc!
I moltes felicitats al teu amic Jordi per la creació del joc "aGol!" i a tu, Humbert, per la teva fidelitat compartint amb nosaltres els teus articles mensuals.
Una forta abraçada,
Àngel.
Àngel,
EliminarMoltes gràcies per haver-te llegit aquest escrit promocional i, sobretot, per haver deixat la teva opinió.
Tu ets més jove i has crescut ja amb les noves tecnologies... segurament, aquests jocs els deus trobar una mica toscos i primitius però, realment son molt entretinguts i ajuden a pensar i a crear uns vincles més forts amb les persones que hi interactues.
Bé, i l'article del proper mes tu ets el protagonista! Gran excursió pels Ports!
Una forta abraçada!
Benvolgut Humbert, com sempre arribo tard i faig els comentaris de tres en tres, però els faig.
ResponderEliminarEstà molt be l'explicació sobre els jocs de botons, particularment el video de Jordi Pascual que explica perfectament el joc de la seva invenció AGOL. Espero que sigui un èxit, encara que, avui en dia, desgraciadament la gent es dedica massa als jocs electrònics, que ben poc tenen de socialitzants.
Però el que en el teu escrit queda clar és un cant a l'amistat. En Jordi, al qual tinc la sort de conèixer, encara que no tan be com tu, és una gran persona i un gran amic que ha estat i estarà sempre al teu costat. Això és el més important.
Penso a més que en Jordi te una gran personalitat i la seva dedicació a l'art no ha estat mai una búsqueda purament mercantil sino l'expresssio de les seves sensacions. Ha fet el que li agrada, com correspon als bons artistes.
Una abraçada i endavant
Papa,
EliminarMai es tard, ¡al contrari!, moltes gràcies per llegir-te tots els meus escrits (trobis o no interessants) i deixar un elaborat comentari.
Afortunadament, sembla que torna haver un interès pels jocs tradicionals (sobretot els artesans) i, penso, poden conviure perfectament amb el progrés: amb el més tecnològics...
Sí, el Jordi es un bon amic, m'ha ajudat en els mals moments i em compartit força coses...
Com bé dius, es un veritable artista: una persona que el seu interès màxim es crear i no guanyar diners fen quelcom no l'apassioni...
Moltes gràcies de nou. Una forta abraçada!