“El hecho decisivo que nos muestra la razón profunda del porqué existe el
arte es la conciencia que los humanos tenemos de la muerte. El arte, por el
carácter intemporal de la obra y por su valor metafísico, es el que
verdaderamente se opone a la muerte. El ser humano, ante la trágica información
de que la vida tiene un límite, se rebela e inventa el arte para defenderse de
la desesperación, en un supremo esfuerzo por luchar con honor en una batalla
perdida de antemano.”
Josep Maria Subirachs
Con esta profunda frase del artista Josep Maria Subirachs, quiero
comenzar una serie de escritos que iré redactando, dentro de la sección “Arte” de
Las Piedras de la Ágora, y que he titulado: Arte de estar por casa.
Estos posts pretenderán ser pequeños homenajes a artistas que tengo el honor de
atesorar alguna de sus obras.
Y precisamente hoy, hace medio año que nos dejó el polifacético Subirachs,
en su memoria quiero brindarle, a modo de homenaje, este humilde escrito… y lo
haré abriéndoos la puerta de mi “casa” para mostraros el “arte” de este
admirado autor.
Los que me conocéis, sabéis que soy un gran amante del arte y de la cultura.
Intento, dentro de mis posibilidades, ilustrarme y mantenerme al día. Y siempre
que mis posibilidades económicas lo permiten, adquirir una obra de arte. Y es
que, como pensaba Subirachs: el arte es belleza, ¡es vida!, el arte nos hace
eternos… ¡inmortales!
Un poco sobre Subirachs
Josep Maria Subirachs i Sitjar nació en Barcelona
el 11 de marzo de 1927. Fue escultor, pintor, grabador, escenógrafo y crítico
de arte español. Se le considera uno de los escultores españoles contemporáneos
con más prestigio internacional, como puede verse en sus múltiples galardones y
reconocimientos recibidos, así como en la presencia de su obra en numerosos
museos y lugares públicos de ciudades de todo el mundo, principalmente
Barcelona.
Josep María Subirachs (2001). Fuente |
Destacó especialmente en la escultura, pero también en otras técnicas como
la pintura, el dibujo, el grabado, el cartel, el tapiz, la ilustración de
libros, el diseño de joyas y la acuñación de medallas.
También realizó numerosas escenografías para prestigiosos montajes de obras
de teatro y ballet. Igualmente, ejerció de profesor de arte y, en el terreno
teórico, como escritor y colaborador en revistas y periódicos, crítico de arte
y conferenciante en universidades y academias de todo el mundo.
La Pareja (1949). Dibujo: gouache sobre papel. Fuente |
En su larga trayectoria pasó por diversas fases: mediterránea,
expresionista, abstracta, nueva figuración… períodos casi siempre
caracterizados por las formas geométricas, las líneas rectas y angulosas, y las
texturas rugosas.
Monumento a Ramón Llull (1976). Montserrat (Barcelona). Wikipedia |
En su obra, Subirachs sintetizó la maestría técnica y la pureza de
materiales y texturas con el afán por comunicar y expresar un lenguaje
simbólico y trascendental, a través de la creación de un universo propio de
referentes iconográficos que hacen de su producción un corpus personal y
particular ampliamente reconocido en todo el mundo.
Para profundizar sobre la figura de Subirachs y su legado, os recomiendo
que visitéis, de forma online, el Espai Subirachs:
Si miramos la obra que se expone en la Web de este artista, vemos que la
dividen en 7 décadas: de 1941 hasta 2010. Durante este largo periodo, su trabajo
artístico se compone de diferentes facetas. Si observamos las que se muestran
dentro del Espai Subirachs, distinguimos: dibujo, pintura, obra gráfica, carteles,
acuñación de medallas o tapices.
Moneda conmemorativa del 500 aniversario del nacimoento de Miguel Ángel (1971). Fuente |
Pero en lo que más destacó Subirachs fue con la escultura. Su obra maestra
es, sin duda alguna, el conjunto escultórico que se representa en la fachada de
la Pasión del Templo de la Sagrada Familia, en Barcelona:
Homenaje a Gaudí
Subirachs supo integrar su propio estilo dentro del esplendoroso Modernismo
de la Sagrada Familia, dejando para la prosperidad su huella en tan distinguido
y famoso monumento. Y es que no hay ninguna duda de que era un enamorado de la
obra de Gaudí y su admiración por el universal arquitecto queda latente en
infinidad de sus obras.
Gaudir Gaudí (1988). Pintura: óleo sobre tabla. Fuente |
Pues bien, después de este largo preámbulo, deambulando por el pasillo de
mi casa, llegamos finalmente al salón. Aquí encontramos, en una de las paredes,
una litografía de Josep Maria Subirachs, llamada: Homenaje a Gaudí
(1996).
Homenaje a Gaudí (1996). Litografía número 37/250, expuesta en mi salón |
Si observamos el grabado vemos, en primer lugar, el perfil de Antoni Gaudí (trazado
con regulares líneas geométricas). Esta silueta queda perfectamente integrada
entre tres dibujos de detalles de la azotea de la Casa Milà (La Pedrera) de
Barcelona. Por último, frente al rostro de Gaudí, sobresale una escuadra que yo
interpreto quiere significar la admiración que tenía Subirachs por el trabajo
del extraordinario arquitecto.
Como dice el Certificado de Autenticidad guardado a la parte posterior del cuadro, esta litografía, se trata del ejemplar número 37 de una edición de 250
unidades. Esta realizada sobre papel del “Molí del Ca l’Oliver” hecho a mano de
46 X 36 centímetros
y firmado por el propio artista. Acabado el tiraje se destruyeron las 6 planchas
usadas para la realización de esta obra de arte. ¡Es irrepetible!
Con este “Homenaje a Gaudí” doy por terminada mi primera edición de Arte de
estar por casa… Con este “Homenaje a Gaudí”, he querido yo –a su vez- rendir mi
respetuoso homenaje al Josep Maria Subirachs.
¡Espero que os haya gustado!
Hola Humbert,
ResponderEliminarvaloro molt la teva inclinació amorosa per l'art, una mostra més de les teves inquietuts humanistes.
Aixó és el que conta, més enllà de les preferències estilístiques amb les que pugui estar més o menys d'acord.
Personalment jo haguès deixat la sagrada família amb les escultures que habien, sense cap mena d'interferència d'estil.
Sembla com si altres interesos s'interposesin en el conjunt del temple gaudinià.
En tot cas no m'idintifico amb l'art de Subirachs, sense negar però la seva qualitat artística.
Una abraçada
Jordi
Jordi,
EliminarPrimer que res, moltes gràcies per llegir-te tan ràpidament l'escrit i deixar la teva opinió. Gràcies per valorar les meves inquietuds, cosa que queda palesa amb els teus comentaris en tots els articles d'aquest bloc, des del primer dia.
M'ha sorprès la teva opinió personal envers Subirachs, a priori us feia amb moltes coincidències, però segur que tu tens un coneixement i una vivència que a mi se m'escapa, en la nostra nova reunió en podem parlar a fons mentre caminem per la nostra ciutat.
Sota el meu humil punt de vista, el seu toc a la façana de la Passió dóna un nou estil, més acord als temps que estàvem vivint... És com la gran majoria de les catedrals, són una mescla d'estils i tendències, però el conjunt les fa úniques i autèntiques.
En qualsevol cas, amic Jordi, en parlem en calma de tot plegat properament.
Una abraçada i fins aviat!
Hola Humbert
ResponderEliminarJa saps que jo no hi entenc gaire d'art, però he de reconèixer que aquest post te'l has treballat molt bé, es veu que li has posat cura i amor. Les fotos son fantàstiques i el text dona les dades justes perquè qui el llegeixi quedi ben informat però no quedi empatxat.
Quina cosa més fantàstica poder crear, tant en el camp artístic com en el literari!!!!
Saber crear art o literatura et fa, d'alguna manera, immortal, com deia en Subirachs
L'artista o l'autor seran recordats, a vegades per moltes generacions, per la seva obra.
Una de les coses que més m'agradaria seria saber escriure i poder fer una gran novel·la, però crec que no tinc ni el suficient talent ni la suficient perseverança ni disciplina.
En fi, et felicito pel teu post!
Una abraçada!
Magda,
EliminarCom sempre és un gran honor tenir el seu comentari en un dels meus escrits i és un motiu de gran orgull que una periodista reconeguda com vostè doni la seva opinió en els meus posts més lligats amb la nostra ciutat: Barcelona.
La veu, poder retransmetre emocions... també és art i vostè sempre ho ha aconseguit fer-ho a través de les ones de Catalunya Radio.
Mai es tard per començar... per què no?!, penso que li sobra talent i sensibilitat per escriure el que es proposi... tot és qüestió de temps.
Moltes gràcies de nou pel seu temps.
Una abraçada!
Humbert, m'admira la capacitat que tens de desenvolupar la teva pròpia inquietud creativa i la teva inclinació investigadora a través l'escriptura, com ets capaç de convertir un detall en un estudi reflexiu i alhora amè.
ResponderEliminarJo no comparteixo gaire el gust per Subirachs però sí m'agrada la frase amb la què inicies aquest article. L'artista busca perpetuar-se i transcendir-se per mitjà de la seva obra com el científic ho fa a través de les seves investigacions, i tu dels teus articles.
Continua compartint!
Eugènia
Eugènia,
EliminarMoltíssimes gràcies per llegir-te els meus escrits (em consta que ho fas habitualment) i, sobretot, per animar-te a deixar-hi un comentari, que és el que dóna vida a un blog.
Gràcies per les teves paraules d'elogi envers la meva afició per l'escriptura... tan de bo les meves paraules fossin alguna vegada immortals.
Sento no haver encertat els teus gustos artístics... espero, al menys, haver-te fet passar una estona entretinguda.
Gràcies a tu per compartir la teva amistat.
Una abraçada!
Apreciat Humbert,
ResponderEliminarCom sempre, m'agradaria començar felicitant-te. No és gens fàcil mantenir un bloc com el teu i encara és menys fàcil sorprendre tant als teus seguidors. Cada mes escrius sobre temes molt diversos, sempre buscant el detall i transmetent les teves passions en cada paraula que utilitzes. Enhorabona, amic! Ja t'he dit mil vegades què penso sobre tots aquests articles que ens regales cada mes: publica un llibre, Humbert!
A veure si quedem aviat i organitzem alguna marxa pel nostre estimat Port!
Una forta abraçada, Humbert!
Àngel,
EliminarMoltes gràcies per estar aquí en els moments difícils, sabent del cert que temps (precisament) no te'n sobra...
Moltes gràcies, també, per les teves paraules afables en vers el meu blog.
T'agafo la paraula, mirem de quedar per fer una ruta pel Port. Què tal per la Moleta d'Alfara?
Una forta abraçada!
Hola Humbert,
ResponderEliminarUn altre cop ens has ensenyat coses noves o que ja no recordàvem amb aquest nou article enriquidor.
Sempre és una sort tenir obres d’art a casa però més ho és si aquestes et transmeten quelcom d’especial per tu i això queda relaxat en el teu article.
Jo conec més la faceta d’escultor d’en Subirachs i la que tenim més a mà que és una part de la Sagrada Família on sempre és molt agradable fer-hi una ruta en qualsevol època de l’any.
Moltes felicitats pel teu post i ja esperant el següent!
Una abraçada,
Marta
Marta,
EliminarMoltes gràcies per llegir-te aquest article i deixar un comentari. M'ha fet molta il·lusió!
Aviat podrem anar plegats a la Fira de Santa Llúcia de la Sagrada Família, que es munta en front la façana de Subirachs, per poder-la admirar entre llumetes de color... això sí!, primer passant per la no menys il·luminada Torre Agbar.
Gràcies pel teu suport!
Petons!
Benvolgut Humbert:
ResponderEliminarHe llegit l'article que has escrit sobre l'escultor Josep Maria Subirachs i m'ha agradat molt tot el que dius, tant per la forma com pel contingut. Sabia que la escultura de la façana de la Passió de la Sagrada Família era de Subirachs, però desconeixia les qualitats polifacètiques d'aquest artista.: escultor, pintor, crític d'art...
M'agrada Humbert, que hagis donat el títol de : "Arte de estar por casa". Les dues obres que mostres de Subirachs són molt peculiars, especialment perquè són irrepetibles. La segona obra, "Homenatge a Gaudí" la veig molt interessant, especialment pel detall de Subirachs repecte Gaudí. Et felicito per ser propietari d'aquestes dues litografies, veritables obres d'art.
Descrius les diverses fases de l'obra de Subirachs: mediterrània, expressionista, abstracta,... i els períodes caracteritzats per les línies rectes, les formes geomètriques i la textura rugosa.
Fas una descripció molt complerta i exhaustiva d'aquest escultor de fama internacional.
Felicitats Humbert i segueix escrivint els teus articles, que ho fas molt bé.
Ben cordialment
Apreciada Maria Joana,
EliminarM'alegro moltíssim comptar de nou amb les seves paraules en aquest blog.
Una petita apreciació, només disposo d'una litografía (la última que mostro) la anomenada "Homenatge a Gaudí".
M'alegro que hagi trobat interessant l'article i li hagi agradat la forma en que l'he redactat.
Moltíssimes gràcies, sobretot, per tot el que està fent per mí.
Una abraçada!
Ostres,t'havia escrit el omentari i no me l'ha publicat.Personalment prefereixo els blogs de wordpress que els de google,aquests darrers fallen sovint.
ResponderEliminarJa saps que,per sort o per desgracia,tinc un cervell totalment científic.M'agrada l'art i la lectura,i la música,es clar,però no tant com potser voldria.
L'article està molt bè,ja tinc ganes de veure't i ,si et va bè,uedar algun dia per visitar-te i que m'ensenyes totes les joies que guards a casa.
Si,ja se que he trigat comt,no passarà mes.Si s'han solapat els dos escrits.
A veure si tornes a escriure alguna cosa de geologia.
Una abraçada.
Robert,
EliminarTens raó, els comentaris de Blogger fallen moltes vegades... sovint, però, per un ús incorrecte del comentarista. Però, personalment, prefereixo els blogs de Google.
Moltes gràcies comentar sempre, amic Robert. No menystinguis el teu cervell: les teves opinions sempre son un referent per a mi.
I tant!, ja tinc ganes de que vinguis i veigis els quadres...
Per cert, per desembre, acabo el any amb un extens article de geologia... t'avanço que parlaré de com classificar els fòssils.
Moltes gràcies per sempre estar aquí!
Una abraçada!
Benvolgut Humbert, et vull felicitar pel teu escrit i per haver-te arriscat en un tema controvertit: el mateix Subirachs i la xeva participació en l'obra de la Sagrada Familia, Però, com diu Neruda, un és mort quan no es planteja nous reptes i segueix sempre el camí que ja coneix.
ResponderEliminarSubirachs és un artista més controvertit que altres pel que he llegit i escoltat. Jo no entenc massa d'art i sobretot d'art contemporani.
Pel que respecta a la Sagrada Familia he seguit una certa evolució. Primer no em va agradar la brusca interrupció de Subirachs i ara no ho trobo tan malament. Segurament perquè estic d'acord amb tu en que les obres que duren molts anys (algunes, segles) canvien d'estil com canvia tot en la vida. Quin canví més radical que el pas del romànic al gòtic?
Endavant, Humbert, no paris mai en obrirt-e al mon i buscar noves oportunitats.
Una abraçada
Papa,
EliminarTot el que sé d'art ho he après de tu. Ests una persona culta que, des de ben petit, has intentat fer-me conèixer diferents tipus de manifestacions artístiques, portant-me a museus o fem viatges per tot el mon.
La Sagrada Família la tenim ben a prop de casa ja, des de ben petit, he vist tota la evolució de la façana de la Passió i, sincerament, a mi m'agrada (ara es la Fira de Santa Llúcia i he tornat a tenir ocasió de tornar-la a veure).
Moltes gràcies per donar-me suport en tot el que faig, i més en aquests mals moments.
Una forta abraçada!
Quan vas publicar aquest post de Subirachs, vaig escriure una resposta adient i procurant estar a la teva alçada, i per coses de la informàtica, es va esborrar sencer sense poder-ho publicar... quina ràbia recordo! No obstant, aquest fet va servir perquè ara -un any després pràcticament- m'hagi tornat a llegir el teu post i admirar aquest "Homenatge a Gaudí" teu, fantàstica peça!
ResponderEliminarA mi Subirachs sempre m'ha agradat i no he entès mai perquè se l'ha menystingut tant. No podia haver hagut millor escultor per a la façana de la passió de la Sagrada Família que ell...
Subirachs va crear un estil propi i molt reconeixible. Passejant pels carrers de Barcelona és fàcil trobar-te un monument, una façana, una escultura i pensar que ell en fou l'autor. El seu llenguatge propi el va fer únic.
El monument de Montserrat, aquesta escala a l'infinit, és una peça extraordinària, m'agrada moltíssim. També les seves litografies, com aquesta que tu tens, amb el seu estil, preciós.
Una llàstima que ens deixés... Però per sort ens ha llegat un patrimoni excepcional.
Jaume,
EliminarMoltes gràcies per haver-te tornat a llegir l'escrit i haver tornat a escriure un comentari (ara sí!), moltes gràcies, de veritat!
Es un gran honor poder comptar amb les teves paraules, amb el teu ull crític, amb la teva coneixença sobre art.
Gràcies per haver donat la teva opinió sobre el treball d'aquest artista...
Ens veiem aviat!, tenim pendent una cerveseta, eh?
Una abraçada!