La Teoría de la Relatividad General, formulada por Albert Einstein en 1915, predice que el espacio-tiempo no será plano en presencia de materia y que su curvatura será percibida como un campo gravitatorio.
Si
hacemos una retrospectiva en la carrera artística del barcelonés Jordi Pascual Morant, nos toparemos con sus fascinantes Nebulosas
(su serie artística anterior a la que describiremos en este escrito). Nebulosas… esas colosales
regiones del medio interestelar, constituidas
por gases y polvo cósmico. Nebulosas… inmensos cuerpos celestes difusos,
con materia suficiente para poder deformar el espacio-tiempo y… la luz.
Retrato con luz “curvado” de Albert
Einstein, Jordi Pascual Morant (2012)
Cuando le comenté a Jordi que quería dedicarle el presente
artículo a su serie Retratos... y Luces, quizás porqué ya me conoce
bastante, me dijo que hiciera una sincera crítica y que no me dejara llevar por
una desmesurada y ciega sobreadmiración.
Cierto es que, con el artista, nos une una buena amistad…
pero cierto es, también, que soy un amante inquieto del arte... Arte, que
suelo disfrutar como un privilegiado espectador... con esa ventaja de ver las cosas con la inalterada distancia, de aquel que es un cazador de detalles...
Sea como fuera, hablaré con conocimiento de causa: Retratos... y Luces es
la primera serie de Jordi que he podido seguir, íntegramente, durante todo su
proceso creativo… gracias a tener, siempre abiertas para mí, las puertas de su
taller.
En Retrats... i Llums los protagonistas son,
justamente, los retratos y la luz. Estamos ante una serie figurativa, pero no es sólo esto... sus
cuadros son una suma de estilos y técnicas que Jordi ha ido acumulando en sus
más de 40 años de carrera artística.
Diferenciamos dos tipos de obra: los retratos sobre
yeso y los retratos sobre resina con luz. Los rostros escogidos
por el artista son de sus amigos y conocidos, así como de personajes famosos o
personalidades atemporales.
Pareja de retratos: yeso + resina con luz (de Saturnino de la ACFB)
Jordi Pascual Morant emplea toda su experiencia con
materiales como el yeso o la resina de poliéster y utiliza técnicas personales
para lograr plasmar unos retratos de una deteriorada y engurruñada belleza.
Para los retratos sobre yeso, el proceso de trabajo
que sigue es, en primer lugar, dibujar a la persona elegida en pastel sobre
papel de acetato. Después, este dibujo es traspasado sobre una capa de yeso y,
finalmente, es fijado con poliéster. El resultado es un dibujo despintado y desgastado
(como si el tiempo, cruelmente, se hubiera ensañado con en él) estampado sobre
un muro de yeso deslucido y ajado. Jordi, ya había experimentado con este
proceder, por ejemplo, en su serie Levantinas (de 2007) inspiradas con
el arte rupestre prehistórico del nordeste español.
“Cena Salerno” (2011), instantánea
de retratos amigos sobre yeso
Para los retratos sobre resina con luz, también
realiza un dibujo a pastel sobre papel de acetato (que puede ser el mismo usado
anteriormente sobre yeso). Ahora, el retrato es transferido sobre una capa de resina.
Jordi, aprovechando las propiedades termoestables del poliéster, espera (durante
su proceso de solidificación) ese punto en que la resina ni es líquida ni sólida...
este es el preciso instante en que puede modelar y arrugar el retrato a su
antojo: resaltando así, las facciones del rostro que tiene en sus manos. Finalmente
incluye, a la obra, una luz posterior que la impregna de una viveza y calidez
intangible.
Imagen de la “Gioconda” distorsionada,
sobre resina y luz posterior (2012)
Durante estos días, la serie Retrats... i Llums está
siendo presentada en la acogedora sala Mezanina,
en el corazón del bohemio barrio de Grácia. La exposición se podrá visitar
hasta el próximo miércoles día 4 de abril.
El día de la inauguración, el pasado 15 de marzo, la sala
Mezanina se quedó pequeña llenándose de rostros y personas: todos amigos de
Jordi, todos amantes del buen arte, todos participes de ese momento, tan
importante para un artista, como es el poder mostrar su trabajo al mundo…
El anfitrión (al centro con camisa blanca) conversando, el día de la inauguración
Menuda sorpresa (y mayor honor) me dio Jordi cuando vi el
cartel y el folleto de la exposición: Los dos retratos escogidos para
representar la serie Retrats... i Llums eran los que me había hecho a mí, allá por el
año 2010. Mis padres, mi mujer y yo hemos acabado adquiriendo, gustosamente, la pareja de cuadros. A
partir de hoy, la imagen de perfil de este blog será la de mi retrato con resina y
luz.
Díptico de la exposición Retrats
i… Llums, de Jordi Pascual Morant (clicad para ampliar)
Actualmente, Jordi ya esta trabajando su nueva serie, de momento denominada: Contenedores. Pero no ha cerrado sus Retrats... i Llums,
al contrario, está abierto a futuros encargos… Si queréis hacer un regalo con
clase, si queréis un retrato distinguido y para toda la vida, si queréis una
obra de arte… no dudéis en poneros en contacto con él.
Espacio para las “Parejas de retratos”, en la “mezzanina” de la galería
Y poco más me queda por decir: declarar mi absoluta y sincera
admiración hacia el artista y su trabajo… declarar que Retratos... y Luces
es una serie de personas hecha para personas… ¡una serie inmortal!
¡Gracias a todos por leer y comentar! Gràcies a tu per tot, Jordi.
Moltes felicitats als dos, sou uns artistes! El Jordi amb els seus retrats, que amb molta il.lusió en tindrem un casa nostra.I tu per aquets articles que ens fas cada mes!
ResponderEliminarSou tots dos genials, continueu aixi, amb el que més vos agrada!!!
Marga,
EliminarMoltes gràcies per les paraules sinceres i animoses cap al treball del Jordi i, també, cap aquest blog...
Sí... jo també tenia ja ganes de tenir un "Pascual Morant" a casa, i que millor que aquesta obra més personal.
Moltes gràcies per comentar!
Molt interesant i basatant curios la manera de treballar del teu amic... I tot un detall que et va tenir present un dia tan especial pe ell. Molt bonic! Ja pujare un dia a casa vostra a veure el teu retrat.
ResponderEliminarMaite,
EliminarPrimer que res, dir-te que m'ha fet molta il·lusió el teu comentari, de veritat! Es quan m'escriviu aquí al blog quan puc adonar-me de si ha agradat(o no) l'article publicat... Gràcies per fer-ho... i t'espero en futurs posts!! :-)
Tens casa nostra oberta per quan vulguis.
Una abraçada!
¡Hola Humbert!
ResponderEliminarSiempre nos sorprendes con nuevas propuestas, pero en esta ocasión me a gustado mucho lo que nos cuentas.
Los retratos de Jordi Pascual son sencillamente muy buenos. Quizás los que más me han sorprendido son los arrugados con luz (muy originales y, por cierto, muy útiles para tener en un apartamento o casa pequeña).
Una suerte que conozcas a gente tan interesante como Jordi.
¡Un saludo!
José,
EliminarAnte todo, muchas gracias por leerte mis escritos y dejar tu apreciada huella en ellos.
Jordi es un artista puro, sin una visión premeditádamente comercial... él crea lo que siente y, en esta ocasión, sus obras han sido de un tamaño más reducido que las anteriores: pero no porqué nada o nadie se lo haya impuesto, ya que si fuese así, sus creaciones ya no serían arte...
Sí, es una gran suerte conocer a Jordi y, también a ti.
Un corsial saludo!
Hola Humbert
ResponderEliminarJo no hi entenc gaire de pintura però el que he ens has mostrat m'ha semblat molt interessant, realment el nom de Retrats i Llums és molt adient perquè la llum surt de dins cap a fora i dona la sensació que ha d'il.luminar fins i tot la estança on està el quadre. Penso que en Jordi és un gran artista.
Salutacions
Magda,
EliminarDe tot cor: moltes gràcies per llegir-te aquest article i escriure la teva opinió.
Ens coneixem d'aquest blog i, com saps, la teva opinió és molt important per mi, de fet: un comentari acertadíssim a l'escrit "La Ruta dels Set Turons" em va obligar a editar un error del text.
T'agraeixo, tot i que la pintura no es la teva especialització, que t'hagis fixat amb el detall de la llum... tens raó: els retrats amb llum, tenen la utilitat de convertir-se amb càlides làmpades de paret, un altre motiu per adquirir-ne un...
Bé, queda pendent la proposta que m'has fet d'investigar sobre el palauet desaparegut l'any 1974 a Sant Gervasi per culpa del càncer immobiliari. Anem parlant...
Gràcies per la teva confiança Magda.
Salutacions!
Quina canya!Son unes pintures fantàstiques,i en el fulletó de l'exposició srts tu,el teu retrat,molt bo per cert.Com has conegut aquest noi?Viu tambè a Tortosa?Heu fet bè d'aquirir els quadres,a mi tambè m'agradaria que un bon artista em fes un retrat delmeu no gaire bell rostre,tot cal dir-ho,i penjar-lo a l'habitació.Bè,tinc una bona caricatura que em va fer l'Iván fa uns anys,que t'ensenyaré quan vinguis per casa meva,on sempre ets ben rebut.
ResponderEliminarMira,es d'hora però ja he dormit prou,i m'he posat a llegir l'article,aquest si que m'ha agradat.Però ara toca algun article de ciència o tecnologia,d'algun tema qeu dominis,que en tens.Ho estaré esperant amb candeletes.
Cuida't molt,ens veiem i salutacions a la Marga!!!
Robert
Robert,
EliminarGràcies per escriure el teu enyorat comentari... :-)
Jordi es un artista barceloni, amb més de 40 anys d'experiència (et recomeno que et miris el seu web o blog: jordipascualmorant.blogspot.com) a finals de maig, farà 3 anys que el coneixo, però, per la complicitat que s'ha creat entre els dos, sembla que faci molt més temps que ens coneguem.
Sí, estic molt content d'haver-li comprat dos retrats, i més que n'adquiriria si no fos per l'espai i... la crisi.
Promès, aviat un pròxim escrit científic, però recorda que no només de "pedres" menja el geòleg...
Gràcies per estar aquí vell amic! Una abraçada!
Humbert,
ResponderEliminargràcies per aquest escrit sincer i expressat amb la sensibilitat que et caracteritza.
Tambè és una mostra de la nostra amistat creuda a partir del joc i que s'ha anat ampliant amb altres interessos, com l'art, la geología, de la que tant estic aprenent amb tu i les nostres converses filosòfiques.
Una dada curiosa és que mentre tu treballes amb pedres que el temps natural ha anat polint, jo faig servir una resina sintètica producte de la ciencia humana, ambdos materials ens serveixen per explicar-nos i definir-nos davant els altres. Ciencia i art, quina gran amistat.
una forta abraçada
Jordi
Jordi,
EliminarQui ho diria que a partir d'un joc de botons es coneixerien un artista amb cor científic i un científic amb cor d'artista. Sigui com sigui, l'art és ciència, perquè experimenta amb nous materials, tècniques... i un bon científic ha de ser una mica artista, per poder imaginar i crear noves teories o formules.
Ja tinc ganes de veure't i parlar de tot plegat.
Fins aleshores, una forta abraçada!
Gràcies Humbert pels escrits que ens fas arribar cada mes. Aquest també m'ha agradat molt i et felicito per l'exposició que fas del teu amic Jordi Pascual Morant i a la vegada felicito a l'autor d'aquestes obres d'art. Molt encertat tenir una obra així a casa teva, per gaudir-ne de la seva bellesa tu i la teva estimada esposa, Marga. Una vegada més us felicito als dos artistes. A tú pels teus comentaris tant edients i valiosos i a Jordi Pascual, creador d'aquestes obres d'art. Una abraçada. Maria Joana
ResponderEliminarMaria Joana,
EliminarGràcies per les seves paraules d'afecte envers el treball del Jordi i, també, per les versades per aquest i tots els meus escrits.
Te casa nostra sempre oberta, l'esperem aviat perquè pugui veure el quadre il·luminant el menjador.
Gràcies per tot de nou. Una abraçada!
Estimat Humbert,
ResponderEliminarM'ha agradat molt el teu escrit sobre l'obra, i la darrera exposició, de Jordi Pascual.
Pels pocs moments que he tingut l'ocasió d'estar amb ell i de contemplar la seva obra haig d'afirmar que estic totalment d'acord amb la teva opinió. Penso que, a més d'un artista autèntic, original i excel·lent és encara una millor persona: això és el més important. Et felicito per tenir amics com Jordi Pascual.
Vaig ser molt feliç de poder acompanyar-te a la inauguració de l'exposició Retrats... i Llums i poder saludar personalment a Jordi Pascual. Particularment em van agradar els cuadros doblats sobre les llums, per la seva originalitat i la calidessa de la retroil·luminació.
Rep una forta abraçada del teu pare
Pare,
EliminarEs una gran sort poder compartir plegats bons moments i aprofitar bé el temps que ens regala la vida: anar a veure la exposició del Jordi n'es un bon exemple.
A mi també em va fer molt de goig que m'acompanyessiu tu i la mare i després tornar caminant fins a casa.
Celebro que t'agradin els retrats, ara en tindràs un a casa teva.
Una forta abraçada i gràcies per tot!
Hola Humbert.... que bello artículo este, me encantó la cercanía con la que relatas el desarrollo de esta exposición, y que privilegiado al poner tu retrato en la publicidad... que viva la amistad y por supuesto que Jordi siga desarrollando su Arte y se expanda por todo el mundo...
ResponderEliminarCariños desde Chile
Amig@ chilen@,
EliminarGracias como siempre por leerte mis escritos y dejar tu fiel comentario.
Pese la lejanía de esta exposición, respecto tu bella tierra suramericana, como bien dices, Internet tiene estas cosas: que nos acercan para poder "casi" tocarnos. Celebro que mis palabras te hayan podido acercar, un poco más, a esta ágora.
Gracias por estar aquí, gracias por tu amistad.
Un beso a Chile!
Benvolgut Humbert,
ResponderEliminarAra tinc més ganes que mai de que ens inviteu a casa vostra a un dinar o a un sopar, vaja morro que em gasto. Em moro de ganes de veure el teu retrat en directe.
He entrat al bloc del Jordi Pascual i la seva obra m'ha semblat encisadora.
Felicitats per a l'artista i també per a tu, com sempre, pel teu article.
Una abraçada.
David,
EliminarDe cap manera morro, al contrari! Casa meva es casa teva, anem pensant un sopar per veure el retrat i per parlar sobre el nou article d'art (d'aquest blog) que farem plegats.
Gracies per les teves paraules que faig extensives a l'amic Jordi.
Una forta abraçada!