Albert
Oliveres, nacido el 6 de diciembre de
1987, es hijo de Janine Künzi y de Arcadi Oliveres (conocido economista y
activista por la justicia social y la paz). Es el pequeño de cuatro hermanos: Bernat,
Arnau y Marcel (siempre en
nuestro recuerdo). Remarcar que la familia Oliveres Künzi son, para mí y mi
familia, mucho más que amigos.
Albert
comienza los estudios musicales con 7 años en la Antártida (donde
actualmente trabaja como profesor). Más tarde, empieza las clases de grado
medio al Conservatori del Liceu que, finalmente, abandona para estudiar
Jazz i música moderna al Taller de Músics. Actualmente está estudiando
Etnomusicología al ESMUC.
Como
teclista forma parte de grupos como Costo Rico, Blow ‘n’ Make Bottles
y el Quartet del Pis de Dalt (por cierto, en este último, también toca
su hermano Arnau: percusionista y batería, y que fue integrante del grupo de
mestizaje Cheb Balowski). También ha formado parte
de grupos como el Pèsol Ferèstec i Atzur. Gracias a todos ellos, ha
actuado en centenares de conciertos en Catalunya, España y Europa.
A parte de
sus formaciones estables, también ha colaborado en algunas obras de teatro, en
musicales semi-profesionales y ha acompañado diferentes actuaciones de circo,
así como recitales de poesía.
De un
tiempo a esta parte, Albert ha decidido dar alas a sus composiciones de piano y empieza a grabar sus creaciones. Este
proyecto comienza hace 2 años, cuando saca su primera maqueta en solitario titulada Marc (nombre de su sobrino) y con la que obtuvo un excelente
recibimiento. Hoy, este sueño se ha hecho realidad con la publicación de su
primer disco: Entotsolacions. El álbum fue presentado a finales
de 2011, a
la Casa Orlandai de Barcelona, delante de más de 200 personas y está
teniendo una gran acogida.
Entotsolacions, dedicado a su hermano
Marcel, fue grabado a los estudios del ESMUC el junio del pasado año y ha sido
producido y masterizado por Carla Aparicio. Se trata de 13 canciones, todas
compuestas por él. Sus notas desprenden melodías sencillas y expresivas… sus
composiciones nos evocan emociones, paisajes… nos transmiten tranquilidad,
armonía, amor… nos regalan momentos de descanso, belleza y paz.
Dedicatoria personal de Albert Oliveres
De
influencias muy diversas, su piano está entre la Música Clásica, el Pop y el
Jazz. Su música se podría clasificar como New Age, recordándonos grandes
maestros como Ludovico Einaudi, Suzanne Ciani o Michael Nyman.
El pasado
20 de enero, mantuve una agradable charla con Albert en su casa de Mirasol.
Sentados frente la mesa de piedra del jardín, bajo un tibio sol, acompañados
por un buen café, disfrutamos hablando de su disco y de la vida…
Una de mis dudas era sobre el nombre escogido para el disco: Entotsolacions. Albert me
explicó que “entotsolar” es un verbo catalán en desuso, se podría traducir como
ensimismar. Ensimismar... para que nosotros podamos relajarnos, concentrarnos o
desconectar un poco de nuestra ajetreada vida. Ensimismar... para que Albert haya encontrado estos 13 momentos: él solo, frente a un piano, y su
sentimiento se haya hecho canción.
Si queréis comprar el disco, contactar con
Albert, conocer mejor su trabajo o seguir su trayectoria profesional; disponéis
de diferentes vías:
- En su recién estrenada Web (diseñada por la empresa BOK Still and Motion, de su hermano Bernat): www.albertoliveres.com
- Por teléfono: 600 50 91 99
- Por email: aoliveres@hotmail.com o bien albertolivereskunzi@gmail.com
- En su página de Facebook: www.facebook.com/albertolivereskunzi
- O en su cuenta MySpace: www.myspace.com/albertoliveres
Podéis comprar la versión digital del disco a través
de Bandcamp. Si lo deseáis, también tenéis la
opción de adquirir sus canciones sueltas. Hay disponibles 2 descargas
gratuitas: Records d'infant i El
Bes.
Y es precisamente con su tema El Bes con el que os quiero dejar… disfrutad del momento… sentid como un suave beso acaricia vuestra alma… cerrad los ojos, dejaros llevar “entotsolados” por el equilibrio de sus notas aterciopeladas… Felicitats Albert!
Humbert,deixa'm primer que rés felicitar a l'Albert per aquest disc que ha compossat!He de dir que l'escoltat,i m'ha invaït un munt de sensacions i de sentiments que feia temps que no em passava amb música.És preciós!
ResponderEliminarDespres, dir que es tot un orgull conèixer a la familía Oliveres-Künzi i que els aprecio molt.
I com a ultim felicitar-te per aquest ultim post, sóc conscient de que t'ho vas passar molt bé anant a Mirasol i recordant vells temps...
Continúa així!!!
Marga,
EliminarMoltes gràcies per llegir-te l'escrit i deixar el teu sempre fidel comentari.
Sí, es veritat, la casa de Mirasol em porta molts bons records amb la família de l'Arcadi... de fet hi anava als estius abans i tot que nasqués l'Albert... Em faig gran... :(
Bé, gràcies de nou per comentar Marga!
Sempre rodejat d'artistes, la teva sensibilitat no te límits.
ResponderEliminarGràcies per descobrir-nos un músic amb talent, a qui haurem de seguir escoltant la seva música.
Un cop més, ens transmets el plaer amb el que sempre gaudeixes de les creacions d'altres.
Una abraçada.
Jordi,
EliminarGràcies per les teves afectuoses paraules.
Sí, m'agrada l'art... l'art fet amb el cor com el que tu crees. Com els deliciosos "Contenidors de Llum" i "Retrats" que estàs treballant actualment.
Un plaer poder compartir i gaudir les obres de gent com l'Albert o tu.
Gracies per les teves paraules.
Una abraçada
Humbert,
ResponderEliminarM'ha agradat molt la música de l'Albert Oliveres. La seva melodia es harmonia per l'ànima.
Es nota que tens cura de les teves amistats i cuides les teves relacions personals com si fossin un tresor.
Gracies per mostrar-nos cada mes les teves aficions, continua així.
Una abraçada!
Maria Joana,
EliminarGràcies a vostè per deixar-me tan sentit comentari i, com cada mes, recordar-se de llegir-se els meus escrits.
La seva franca amistat sí que és un veritable regal: gràcies pel seu recolzament.
Una abraçada!
M'ha agradat molt aquest tema "El bes". Felicitats a l'Albert de part de un altre artista - encara que per molt que la gent m'ho digui jo no m'ho considero :)
ResponderEliminarUna abraçada Humby!
Felix
Fèlix,
EliminarQuè és l'art?, és complicat definir-ho amb precisió, però l'artista es qui crea art i, d'això, jo no en tinc cap dubte que tu n'ets un i dels grans que conèixo... que la gent ho vegi admirant les teves detallades escultures de rol:
http://www.avatars-of-war.com/
Bé, moltes gràcies per comentar i per estar sempre aquí.
Una abraçada!
però,de què diantre coneixes a Suzanne Ciani,Michael Nyman i Ludovido Einaudi?Que esocltaves l'extint programa Diálogos 3 a Radio 3 a les tres de la trada?
ResponderEliminarMentre escric aquest comentari estic escoltant el bes,amb un piano solo que no està gens malament.Es complicat omplir amb només un piano sol,sense res mes,i aquest noi que va nèixer al meu mític 1987,ho aconsegueix.
Sí,pot entrar perfectament dins de la música new age que ara no tinc a on escoltar.
Bè,de debò,diga'm com has conegut aquests músics,si son per una minoria que esocoltàem el programa,que va acabar fa un parell d'anys així,de sobte,un dia ja no va sonar mes,i s'ha acabat.Una llástima,ara no tinc res a fer a les tres de la tarda,Diálogos 3 er idoni,a la millor hora possible,després de dinar.Escoltava el programa des de 1992,tot i que el seu origen es remunta las anys 80,els fabulosos 80's,encar que no hi haguès internet ni dvd's recordo aquells anys amb nostalgia i alegria alhora.No e de ser massa melanconiosos,només lo just per no oblidar els bons moments i per si oblidar els dolensts,que hi van haver operò passo d'ells.
Bè,al final t'he explicat part de la meva vida.
Vinga,valor per dilluns vinent!!!
Robert,
EliminarCelebro que també coneguis a Suzanne Ciani, Michael Nyman i Ludovido Einaudi. Segurament no tant com tu, però també m'agraden molt. Al igual que tu, també escoltava Dialogos 3.
La música es vida, la amistat també... m'encanta que m'expliquis la teva i la comentis aquí.
Moltes gràcies i una forta abraçada.
Gràcies pels ànims... :-)
Primer de tot m’agradaria emfatitzar la força intrínseca de la música. Aquesta ens pot servir per acompanyar-nos en un moment especial, per ficar-li banda sonora a un triomf o a una derrota; per acaronar-nos en un moment de desànim i tot seguit unflar-nos d’energia positiva, per ajudar a despendre’ns d’un dolor que ens oprimeix o canalitzar una eufòria continguda, o només per tenir el plaer de sentir-la, voltejant-te, gaudint aquell instant, és màgic.
ResponderEliminarTambé és veritat que hi ha música que més valdria no haver-la d’escoltar mai però ja se sap que “sobre gustos, colores” i a la fi sempre tens l’opció, com diuen uns bons amics nostres, de: “Enjoy the Silence”.
Aquest no és el cas. Bon tema “El Bes”, bona trajectoria la de l’Albert i un futur prometedor, de fet em penso que la Jane Campion busca compositor per a la banda sonora de la seva pròxima peli, qui sap?.
Un petó!
David,
EliminarCom sempre, els teus comentaris donen un toc de classe als meus escrits. Es nota que et llegeixes a consciència els posts i fas una anàlisis critica i sincera que t'agraeixo de tot cor.
Es cert, coincideixo amb tu que la música forma part sempre dels moments de les nostres vides. Per això, ja tinc ganes de asseurem amb tu i escriure plegats un article, aprofitant la teva cultura musical... en parlem!
Una abraçada del teu amic!
Humbert, un altre cop disculpa el retard del meu comentari. Però, finalment, m´hi he posat.
ResponderEliminarCom sempre, busques temes interessants "per se". Però aquest cop em vull referir més a l'entorn, a la mateixa família Oliveres-Künzi, amb tota seguretat els meus millors amics. Una família generosa que ha ajudat sempre als altres. Una família que ha prioritzat sempre la felicitat i la llibertat dels seus fills.
Aquest ambient favorable ha facilitat la dedicació musical de l'Albert.
Jo no entenc massa de música contemporànea. Potser alguna cosa de música clàssica i d'òpera. Però la que elabora i interpreta l'Albert m'agrada i m'arriba al cor. Albert, segueix endavant!
I tú, Humbert, segueix sempre també endavant!
Una forta abraçada del teu pare.
Pare,
EliminarNo et preocupis pel retard, el que importa es que sempre te n'enrecordes de comentar els meus escrits, cosa que em fa molta il·lusió.
Pot ser el més important en aquesta vida es fer bons amics, amics lleials i de veritat i la relació que teniu d'anys tu i l'Arcadi es envejable i pura. Una sort per nosaltres poder compartir-la.
Moltes gràcies per comentar aquest escrit (al final, tots els que ho heu fet heu sigut del meu entorn...)
Moltes gràcies a tu, pare, per estar aquí.
Una forta abraçada!